Aquest tex és una reflexió personal que pretén revelar la metàfora alquímica de «transformar el plom en or», com a símbol del camí de transformació interior i evolució espiritual del ésser humà. L’Or interior explica aquest camí alquímic escrit en forma de novel·la, on el protagonista ha de travessar 33 passos de iniciació per poder retrobar l’or.
Del Plom a l’Or
Vivim en un món ple de coses,
però cada vegada més buit d’essència.
Ens han ensenyat a córrer, a produir, a complir,
a buscar seguretats que semblen sòlides,
però que sovint estan construïdes sobre la por.
Funcionem per inèrcia, per imposicions,
per allò que “toca fer”, per normes, doctrines,
sense preguntar-nos gairebé mai
si això que vivim… és realment viure.
Aquest és el plom del nostre temps.
No el plom del dolor, sinó el de la inconsciència.
El plom d’oblidar-nos de nosaltres mateixos.
I davant d’aquest buit, què fem?
La majoria intentem omplir-lo ràpidament.
Coses. Soroll. Distraccions.
Persones com refugis. Consum. Presses.
Seguretats que prometen, però esclavitzen.
Qualsevol cosa abans que sentir-lo.
Però… i si et digués que aquest buit no és un error?
Que no és una absència a tapar, sinó un espai a escoltar.
Perquè sovint, allò que sentim com a por, com a manca o com a incomoditat,
és en realitat el bressol del que estem buscant.
El lloc on pot néixer una veritat més profunda.
El punt exacte on comença el camí de retorn.
L’alquímia antiga parlava de transformar el plom en or.
I avui, més que mai, aquesta metàfora és necessària.
Perquè l’or no és riquesa, ni fama, ni èxit exterior.
L’or és consciència.
És presència.
És saviesa.
És recordar qui som quan deixem de viure des de la por.
Tota transformació real comença a dins.
Quan algú s’atreveix a aturar-se.
A escoltar el silenci.
A mirar allò que incomoda.
A deixar caure les màscares, les seguretats aparents,
els camins que no són propis.
En un món que ens empeny constantment cap a fora,
tornar a l’essència és un acte radical.
Un acte valent.
Un acte profundament humà i molt necessari avui.
El viatge no és cap a fora. No és fer coses i més coses.
És del plom de la ignorància a l’or de la saviesa.
De la foscor que ens adorm
a la llum que desperta.
I aquesta llum no s’ha perdut.
Només ha estat oblidada.
L’Or Interior parla precisament d’això:
d’aquest camí silenciós i valent
que tots i totes, en algun moment, estem cridats a fer.
No per ser algú diferent,
sinó per recordar allò que ja som.
Perquè, al final, tornar a l’or…és tornar a casa.
I tornar a casa és tornar al cor.
I tornar al cor és recordar qui ets.
I aquest qui ets
no té res a veure amb el teu nom,
ni amb el que fas,
ni amb els rols que ocupes al món.
No és l’ofici, ni la història,
ni allò que t’han dit que havies de ser.
Descobrir qui ets
és descobrir allò que no té nom,
allò que no està condicionat,
allò que el dia que deixis aquest món
romandrà en tu.
És reconèixer el rostre de la llum que habita en tu.
La llum que sempre ha estat present,
esperant només una cosa:
que la recordis.
I quan això passa, el plom deixa de pesar,
i l’or… simplement, és.
Escrit per Marc Jiménez, autor de l’Or Interior. Febrer 2026
