Inspiració poètica del projecte
I com tota història, aquest projecte té un origen simbòlic, una imatge que parla del seu batec més profund.
Un dia, assegut en silenci sota un arbre, les paraules van començar a brollar dins meu com una veu antiga que despertava:
L’estrella que es va fer Arbre
Hi havia una vegada una estrella,
un sol brillant al mig del gran Univers.
Dins seu, bategaven espurnes vives,
flames on la consciència observava el món creat.
En un temps molt antic,
una d’aquestes flames va sentir el desig de conèixer….
….Segueix llegint aquí:
https://www.instagram.com/p/DOUYWP4jJyH/?igsh=MTg0aWNhdjN2YXR0NQ==



